empresa i lactància materna

La reincorporació de la dona al treball a les 16 setmanes després del part dificulta mantenir la lactància materna exclusiva (recomanada fins als 6 mesos) a causa de les dificultats de compatibilitzar treball i lactància.

Segons dades d’una enquesta a nivell nacional, realitzada pel Comitè de Lactància Materna de la AEP a més de 500 mares amb fills menors de dos anys, la meitat de les dones enquestades considerava que la reincorporació al treball havia afectat “molt o bastant” en la continuïtat de la lactància. La falta de temps i la incompatibilitat d’horaris van ser els dos aspectes més destacats per les mares com els principals factors influents en les suspensió o reducció de la lactància materna1.

Les empreses han de saber que quan faciliten que les dones puguin mantenir la lactància materna, estan contribuint a potenciar els beneficis que la lactància comporta per al nen, la mare i per a la pròpia empresa. Haurien de prendre consciència que afavorir la lactància materna està estretament lligat amb una major productivitat laboral en les dones.

Donar suport a les mares en aquest moment especial de les seves vides i concedir certa flexibilitat, són mesures senzilles i eficaces que reverteixen en un més alt grau de satisfacció i motivació en el treball.

Una dona que rep ajuda i comprensió en la seva empresa a l’hora de continuar amb la lactància materna mostra més compromís i fidelitat cap a aquesta companyia que la cuida.

Es dóna també un major índex d’incorporació laboral després de la maternitat entre les dones que troben suport en els seus llocs de treball ja que aquest afavoreix la ràpida incorporació al seu treball evitant que es busquin vies per a prolongar el permís de maternitat, reduir la jornada o demanar excedència.

Els ocupadors es beneficien en tenir una plantilla més satisfeta i productiva, compromesa amb l’empresa, lleial, amb una disminució de l’absentisme laboral per cura de fills i una menor rotació de personal.

El temps dedicat a facilitar la lactància és una petita part de la jornada de treball i un període insignificant en el conjunt de la vida laboral d’una dona.

Alhora es millora la imatge corporativa de l’empresa com a companyia responsable i redueix la pèrdua de treballadors qualificats a causa de la maternitat, cuidant el capital humà de l’empresa.

S’han trobat programes de suport a la lactància que produeixen un Retorn de la Inversió 3 a 12

Tots guanyen en un entorn que dóna suport a la lactància materna: empresa, societat i família

També beneficia a les economies nacionals, ja que contribueix a reduir els costos de l’atenció sanitària, a augmentar el nivell educatiu i, en última instància, a incrementar la productivitat.

De fet, la lactància materna és  una de les inversions més costoeficaces que existeixen. Segons un estudi publicat pel Banc Mundial, cada dòlar invertit a promoure la lactància materna genera rendiments econòmics d’uns 35 dòlars als països d’ingressos baixos i mitjans3.

Només són necessaris uns petits canvis organitzatius en l’empresa i, sobretot, un canvi en la visió de la lactància materna.

L’OMS i la AEP recomanen:

  • proporcionar períodes breus de descans perquè les mares puguin alletar al seu fill o extreure’s llet i disposar d’espais adequats i íntims per a aquesta fi
  • facilitar altres opcions per a compatibilitzar lactància i treball, com a flexibilitat en els horaris de treball, jornada parcial, realitzar part del treball des de casa, …
  • informar les mares embarassades i a tots els empleats que existeixen aquestes polítiques de suport a la lactància materna en l’empresa.

1 Díaz-Gómez NM, Ruzafa-Martínez M, Ares S, Espiga I, De Alba C. Motivaciones y barreras percibidas por las mujeres españolas en relación a la lactancia materna. Rev Esp Salud Pública. 2016; Vol. 90; 15 de septiembre e1-e18.

2 El Caso de Lactancia Materna en un Negocio – Apoyo a la Lactancia en un Lugar de Trabajo – http://everymother.org/worksite_lactation_support.php

3 An Investment Framework for Meeting the Global Nutrition Target for Breastfeeding, 2016. The World Bank Group. Walters, D., Eberwein, J.D., Sullivan, L., D’Alimonte, M., and Shekar, M.

Herbes per còlics i per augmentar la producció

herbes 1

Les herbes contenen un principi actiu (d’elles en surt la farmacopea) i en les que es venen a granel no es pot saber quina dosi d’aquest principi s’està prenent.
Hi ha també el risc afegit de possible toxicitat per metalls pesants de la terra i per contaminació amb bateries o fongs.
En tots els estudis que s’han fet fins ara no s’ha trobat cap efecte galactagog (augment de producció) en cap herba ni substància similar.


Els còlics del lactant són sempre objecte de debat. El còlic és un dolor agut (pensem en un còlic nefrític, per exemple) i sota aquest paràmetre cal tractar i erradicar la causa del còlic. Còlic és un tipus de dolor, per entendre’ns, no una patologia en sí. Quan la causa d’aquest dolor són els gasos, el reflux, …. , no es parla de còlic del lactant sinó de gasos, de reflux….. , i es tracta al nadó o bé amb mesures físiques o bé amb la medicació que correspongui en una dosi ajustada a l’edat i el pes del nadó (mai a cegues sense saber quina dosi de principi actiu es dóna).


Cal tenir en compte que els nadons no tenen la mateixa capacitat de síntesi que els adults, així que certs components o quantitats que són segures en adults són perilloses en nadons. Si un nadó té una patologia que necessita un tractament, el recomanable és una prescripció mèdica segura. I si no necessita tractament, cal respectar les indicacions de lactància exclusiva (sigui materna o no) que inclou no prendre ni aigua ni infusions, ja que el seu sistema digestiu i el seu metabolisme no estan preparats per assimilar res més.

Dried herbal flower tea leaves over white background


Les herbes que sovint s’indiquen, d’una banda no tenen demostrada les propietats que se’ls atribueix i d’altra banda, i més important, sí que hi ha referència de perillositat per la lactància i pel nadó.

De manera resumida: 

Fonoll: poc segur i no es pot prendre en excés. A dosis elevades, és neurotòxic i convulsivant. L’excés de consum ha provocat letargia, vòmits i hipotonia en lactants. Té activitat estrogènica pel que pot disminuir la producció de llet. L’ús com a condiment o aliment en cuina és segur.

Alfàbrega: gens segura i sense efectes demostrats ni digestius ni com galactagog. No prendre infusions ni oli essencial durant embaràs, lactància, ni donar a nens en períodes llargs de temps. Potencialment tòxica a nivell cel·lular. Per ús culinari no és perillosa si es renta molt bé perquè ha estat causa freqüent de contaminació bacteriana.

Anís: per la poca toxicitat es pot prendre en petites dosis (ocasionalment). A dosis elevades, però, podria disminuir la producció de llet i provocar toxicitat.

Galega: En aquest cas, en consum moderat seria compatible amb la lactància, però no hi ha proves de la seva utilitat terapèutica i a Alemanya, per exemple, no es recomana per la falta de seguretat.

Fenigrec: Els estudis que documenten l’augment de producció de llet atribuïble a la presa de fenigrec són escassos i amb defectes metodològics. Altres treballs no troben cap efecte galactogog. Donada la seva falta de toxicitat, el consum moderat seria compatible amb la lactància, però altes dosis poden produir hipoglucèmia 
No utilitzar com galactogog sense control sanitari.

Us facilito una pàgina web on podeu consultar la compatibilitat de medicaments, herbes, teràpies i tractaments amb la lactància. Us animo a consultar-la sempre abans de prendre res i també quan algú us digui que no podeu prendre algun medicament. És una pàgina referent a escala internacional. www.e-lactància.org

Si voleu informacio més àmplia sobre fitoteràpia, hi ha una altra adreça on també podeu consultar: www.fitoterapia.net. 

També us deixo aquest article sobre la contaminació i adulteració d’herbes medicinals.