mamá teta (confinamiento y lactancia)

Esta puede haber sido una de las frases más oídas durante el confinamiento.

Las situaciones desconocidas son percibidas como peligrosas de antemano, puesto que lo no conocido genera una cierta desconfianza y, sobretodo, nos saca de nuestra zona de confort.

Cuando las circunstancias cambian, necesitamos alguna cosa que nos ancle y que nos dé seguridad.

Para un niño, la seguridad está en sus figuras de apego, preferiblemente la madre, y la manera de anclarse a ella es mediante esa situación tan familiar, reconfortante y placentera que es la teta.

No nos extraña que cuando empieza la escuela, cuando nace un hermano o cuando un abuelo fallece, el niño reclame más teta. Incluso aquellos que prácticamente no mamaban.

¿Cómo no va a pasar igual ahora? No tienen salidas al parque o la plaza, no ven a sus amigos, no visitan a los abuelos, los padres están más preocupados…. Y nadie puede decir hasta cuándo será así. 

Es comprensible que los días de lluvia no se pueda ir al parque, se ve físicamente ese impedimento, se palpa, y además tiene definido un final que también se puede ver: “cuando deje de llover”. Pero los virus no se ven, ni cuando están ni cuando se van. Son invisibles, silenciosos, imperceptibles…. Los días son soleados, como los de salir al parque, pero no podemos ir así que aparece la frustración, la rabia, la incomprensión, la incertidumbre, el miedo.

¿Qué puede hacer un niño con todas esas emociones? Pues explotar, buscar refugio e intentar regularse porque a nadie le gusta sentirse mal.  Y el niño va allí donde sabe, por experiencia, que puede salir de esas emociones: la teta.

El niño busca estar bien. Necesita un paréntesis, que el entorno se difumine y pueda salir de ahí.

Cuando se acabe el confinamiento, no volveremos a la “normalidad”, sino que aparecerá una situación nueva, a la que deberemos adaptarnos. Así que esta demanda surgida ahora, no desaparecerá al abrir la puerta de casa, sino que se irá disolviendo poco a poco.

Pero ¿qué pasa con la madre? Pues que puede sentirse abrumada, agobiada, exigida, ahogada. Entender qué hay detrás de esta demanda ayuda para ponerle un motivo e incluso saber que habrá un final, pero no quita que para las madres, el confinamiento tampoco es una situación deseada y lidiar con estos requerimientos es un añadido que puede desbordar

Sin embargo, para plantear un destete debemos tener en cuenta estas circunstancias y saber que ahora mismo puede dar más trabajo aún que responder a la demanda de teta pero que cuando el niño se sienta de nuevo seguro, cuando vuelva a dominar la situación, entonces podremos aprovechar su descenso de la demanda para iniciar un destete más fácilmente.

acompanyament en lactància

Emprenem el camí a la maternitat amb il·lusió, però no sempre tot és com pensàvem.

De vegades, la maternitat ens atropella, literalment. Ens descobrim en una realitat desconeguda, on no acabem de trobar el  nostre lloc. Sentiments nous i contradictoris ens fan trontollar anant de la emoció a la culpa; de la por a la alegria; de la frustració a l’enamorament.

Una part de la maternitat és la lactància. Potser no l’hem començat amb bon peu, potser no acaba d’anar bé, potser no ens resulta tant plaent com ens diuen que ha de ser.

La cultura de la lactància es va perdre fa unes generacions. Actualment està tornant a ser difosa, però encara falta molt camí per recórrer.  

Mites, cultura de biberó,  desinformació (o mala informació) i, sobretot,  falta de recolzament són les principals causes de fracàs i d’abandonament de la lactància.

Quan no tot va sobre rodes, cal l’ajuda o el suport d’una persona especialitzada en alletament matern.

Sovint són dificultats que es poden resoldre fàcilment però que poden empitjorar i enterbolir la lactància si no es solucionen a temps.  


Altres vegades no és així, i arribem a la maternitat tal com l’havíem imaginat, gaudint-la i assaborint-la, amb la plenitud i el benestar d’estar on i com hem d’estar. Però anem descobrint noves etapes on potser ens calen recursos diferents i respostes específiques.

En qualsevol de les dues situacions, comptar amb un acompanyament on trobar resposta als dubtes i entrebancs que es presenten, pot marcar la diferència entre una lactància exitosa o un deslletament precoç.

Un assessorament individual i personalitzat és bàsic ja que cada família és única. Fins i tot en la mateixa família, cada maternitat té unes circumstàncies concretes i específiques, un recorregut només seu, diferent de les maternitats anteriors.



Nuevas recomendaciones de consumo de pescado

La Agencia Española de Seguridad alimentaria y Nutrición (AESAN) del Ministerio de Sanidad ha revisado recientemente sus recomendaciones1 sobre el consumo de pescado por la presencia de mercurio, que supone un riesgo para determinados grupos vulnerables.

¿Cuáles son los grupos vulnerables?

Por los efectos adversos del metilmercurio en el neurodesarrollo (efectos neurotóxicos), los grupos vulnerables son mujeres que planean un embarazo, embarazadas, mujeres en periodo de lactancia y niños hasta 10 años, ya que el cerebro se desarrolla también después del nacimiento.

Para este colectivo de riesgo, se recomienda evitar determinados pescados por su alta concentración de mercurio

¿Cuáles son los pescados a evitar?

Pez espada o emperador,  atún rojo, tiburón (cazón, marrajo, mielgas, pintarroja y tintorera) y lucio se consideran especies con alto contenido en mercurio, ya que son los peces depredadores de mayor tamaño y más longevos y acumulan concentraciones más altas.

La Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) destacó que los niveles de exposición más altos se encontraron en las dietas de países mediterráneos, como España, Italia, Francia y Grecia, y que la exposición estaba más relacionada con el tipo de pescado que con las cantidades consumidas

Pero el pescado aporta interesantes beneficios a la dieta (omega-3, proteínas con alto valor biológico y absorción de yodo, selenio, calcio y las vitaminas A y D), y se recomienda su consumo varias veces por semana  por sus efectos beneficiosos para la salud 2, 3

El pescado, además, es una parte fundamental dentro de la dieta mediterránea.

Para el colectivo de riesgo, los beneficios de consumo de pescado y marisco deberían conseguirse incrementando el consumo de especies bajas en metilmercurio.

¿Cuáles son los pescados con bajo contenido en mercurio?

La AESAN facilita la siguiente lista:
Abadejo, Anchoa/Boquerón Arenque, Bacalao, Bacaladilla, Berberecho, Caballa, Calamar, Camarón, Cangrejo, Cañadilla, Carbonero/Fogonero, Carpa, Chipirón, Chirla/Almeja, Choco/Sepia/Jibia, Cigala, Coquina, Dorada, Espadín, Gamba, Jurel, Langosta, Langostino, Lenguado europeo, Limanda/Lenguadina, Lubina, Mejillón, Merlan, Merluza/Pescadilla, Navaja, Ostión, Palometa, Platija, Pota, Pulpo, Quisquilla, Salmón atlántico/Salmón, Salmón del Pacífico, Sardina, Sardinela, Sardinopa, Solla, y Trucha.

Las demás especies no mencionadas específicamente se entenderán con un CONTENIDO MEDIO en mercurio

¿Cómo quedan las nuevas recomendaciones?

Población en general:

se aconseja el consumo de hasta 3 – 4 raciones de pescado por semana, de TODAS LAS ESPECIES, variando entre pescados blancos y azules.

Mujeres embarazadas, que planeen llegar a estarlo o en período de lactancia y niños hasta 10 años:
  •  evitar el consumo de las cuatro especies (atún rojo, emperador, tiburón y lucio).
  • 3-4 raciones/semana de pescado blanco y azul
Niños entre 10 y 14 años:
  • limitar el consumo de esas cuatro especies a 120 gramos al mes.
  • 3-4 raciones/semana de pescado blanco y azul

1 http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/ampliacion/mercurio.htm

2 (pirámide de la Estrategia NAOS) http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/nutricion/subseccion/piramide_NAOS.htm

3 (plato saludable Harvard) https://www.hsph.harvard.edu/nutritionsource/healthy-eating-plate/translations/spanish/.

empresa i lactància materna

La reincorporació de la dona al treball a les 16 setmanes després del part dificulta mantenir la lactància materna exclusiva (recomanada fins als 6 mesos) a causa de les dificultats de compatibilitzar treball i lactància.

Segons dades d’una enquesta a nivell nacional, realitzada pel Comitè de Lactància Materna de la AEP a més de 500 mares amb fills menors de dos anys, la meitat de les dones enquestades considerava que la reincorporació al treball havia afectat “molt o bastant” en la continuïtat de la lactància. La falta de temps i la incompatibilitat d’horaris van ser els dos aspectes més destacats per les mares com els principals factors influents en les suspensió o reducció de la lactància materna1.

Les empreses han de saber que quan faciliten que les dones puguin mantenir la lactància materna, estan contribuint a potenciar els beneficis que la lactància comporta per al nen, la mare i per a la pròpia empresa. Haurien de prendre consciència que afavorir la lactància materna està estretament lligat amb una major productivitat laboral en les dones.

Donar suport a les mares en aquest moment especial de les seves vides i concedir certa flexibilitat, són mesures senzilles i eficaces que reverteixen en un més alt grau de satisfacció i motivació en el treball.

Una dona que rep ajuda i comprensió en la seva empresa a l’hora de continuar amb la lactància materna mostra més compromís i fidelitat cap a aquesta companyia que la cuida.

Es dóna també un major índex d’incorporació laboral després de la maternitat entre les dones que troben suport en els seus llocs de treball ja que aquest afavoreix la ràpida incorporació al seu treball evitant que es busquin vies per a prolongar el permís de maternitat, reduir la jornada o demanar excedència.

Els ocupadors es beneficien en tenir una plantilla més satisfeta i productiva, compromesa amb l’empresa, lleial, amb una disminució de l’absentisme laboral per cura de fills i una menor rotació de personal.

El temps dedicat a facilitar la lactància és una petita part de la jornada de treball i un període insignificant en el conjunt de la vida laboral d’una dona.

Alhora es millora la imatge corporativa de l’empresa com a companyia responsable i redueix la pèrdua de treballadors qualificats a causa de la maternitat, cuidant el capital humà de l’empresa.

S’han trobat programes de suport a la lactància que produeixen un Retorn de la Inversió 3 a 12

Tots guanyen en un entorn que dóna suport a la lactància materna: empresa, societat i família

També beneficia a les economies nacionals, ja que contribueix a reduir els costos de l’atenció sanitària, a augmentar el nivell educatiu i, en última instància, a incrementar la productivitat.

De fet, la lactància materna és  una de les inversions més costoeficaces que existeixen. Segons un estudi publicat pel Banc Mundial, cada dòlar invertit a promoure la lactància materna genera rendiments econòmics d’uns 35 dòlars als països d’ingressos baixos i mitjans3.

Només són necessaris uns petits canvis organitzatius en l’empresa i, sobretot, un canvi en la visió de la lactància materna.

L’OMS i la AEP recomanen:

  • proporcionar períodes breus de descans perquè les mares puguin alletar al seu fill o extreure’s llet i disposar d’espais adequats i íntims per a aquesta fi
  • facilitar altres opcions per a compatibilitzar lactància i treball, com a flexibilitat en els horaris de treball, jornada parcial, realitzar part del treball des de casa, …
  • informar les mares embarassades i a tots els empleats que existeixen aquestes polítiques de suport a la lactància materna en l’empresa.

1 Díaz-Gómez NM, Ruzafa-Martínez M, Ares S, Espiga I, De Alba C. Motivaciones y barreras percibidas por las mujeres españolas en relación a la lactancia materna. Rev Esp Salud Pública. 2016; Vol. 90; 15 de septiembre e1-e18.

2 El Caso de Lactancia Materna en un Negocio – Apoyo a la Lactancia en un Lugar de Trabajo – http://everymother.org/worksite_lactation_support.php

3 An Investment Framework for Meeting the Global Nutrition Target for Breastfeeding, 2016. The World Bank Group. Walters, D., Eberwein, J.D., Sullivan, L., D’Alimonte, M., and Shekar, M.

Herbes per còlics i per augmentar la producció

herbes 1

Les herbes contenen un principi actiu (d’elles en surt la farmacopea) i en les que es venen a granel no es pot saber quina dosi d’aquest principi s’està prenent.
Hi ha també el risc afegit de possible toxicitat per metalls pesants de la terra i per contaminació amb bateries o fongs.
En tots els estudis que s’han fet fins ara no s’ha trobat cap efecte galactagog (augment de producció) en cap herba ni substància similar.


Els còlics del lactant són sempre objecte de debat. El còlic és un dolor agut (pensem en un còlic nefrític, per exemple) i sota aquest paràmetre cal tractar i erradicar la causa del còlic. Còlic és un tipus de dolor, per entendre’ns, no una patologia en sí. Quan la causa d’aquest dolor són els gasos, el reflux, …. , no es parla de còlic del lactant sinó de gasos, de reflux….. , i es tracta al nadó o bé amb mesures físiques o bé amb la medicació que correspongui en una dosi ajustada a l’edat i el pes del nadó (mai a cegues sense saber quina dosi de principi actiu es dóna).


Cal tenir en compte que els nadons no tenen la mateixa capacitat de síntesi que els adults, així que certs components o quantitats que són segures en adults són perilloses en nadons. Si un nadó té una patologia que necessita un tractament, el recomanable és una prescripció mèdica segura. I si no necessita tractament, cal respectar les indicacions de lactància exclusiva (sigui materna o no) que inclou no prendre ni aigua ni infusions, ja que el seu sistema digestiu i el seu metabolisme no estan preparats per assimilar res més.

Dried herbal flower tea leaves over white background


Les herbes que sovint s’indiquen, d’una banda no tenen demostrada les propietats que se’ls atribueix i d’altra banda, i més important, sí que hi ha referència de perillositat per la lactància i pel nadó.

De manera resumida: 

Fonoll: poc segur i no es pot prendre en excés. A dosis elevades, és neurotòxic i convulsivant. L’excés de consum ha provocat letargia, vòmits i hipotonia en lactants. Té activitat estrogènica pel que pot disminuir la producció de llet. L’ús com a condiment o aliment en cuina és segur.

Alfàbrega: gens segura i sense efectes demostrats ni digestius ni com galactagog. No prendre infusions ni oli essencial durant embaràs, lactància, ni donar a nens en períodes llargs de temps. Potencialment tòxica a nivell cel·lular. Per ús culinari no és perillosa si es renta molt bé perquè ha estat causa freqüent de contaminació bacteriana.

Anís: per la poca toxicitat es pot prendre en petites dosis (ocasionalment). A dosis elevades, però, podria disminuir la producció de llet i provocar toxicitat.

Galega: En aquest cas, en consum moderat seria compatible amb la lactància, però no hi ha proves de la seva utilitat terapèutica i a Alemanya, per exemple, no es recomana per la falta de seguretat.

Fenigrec: Els estudis que documenten l’augment de producció de llet atribuïble a la presa de fenigrec són escassos i amb defectes metodològics. Altres treballs no troben cap efecte galactogog. Donada la seva falta de toxicitat, el consum moderat seria compatible amb la lactància, però altes dosis poden produir hipoglucèmia 
No utilitzar com galactogog sense control sanitari.

Us facilito una pàgina web on podeu consultar la compatibilitat de medicaments, herbes, teràpies i tractaments amb la lactància. Us animo a consultar-la sempre abans de prendre res i també quan algú us digui que no podeu prendre algun medicament. És una pàgina referent a escala internacional. www.e-lactància.org

Si voleu informacio més àmplia sobre fitoteràpia, hi ha una altra adreça on també podeu consultar: www.fitoterapia.net. 

També us deixo aquest article sobre la contaminació i adulteració d’herbes medicinals.