empresa i lactància materna

La reincorporació de la dona al treball a les 16 setmanes després del part dificulta mantenir la lactància materna exclusiva (recomanada fins als 6 mesos) a causa de les dificultats de compatibilitzar treball i lactància.

Segons dades d’una enquesta a nivell nacional, realitzada pel Comitè de Lactància Materna de la AEP a més de 500 mares amb fills menors de dos anys, la meitat de les dones enquestades considerava que la reincorporació al treball havia afectat “molt o bastant” en la continuïtat de la lactància. La falta de temps i la incompatibilitat d’horaris van ser els dos aspectes més destacats per les mares com els principals factors influents en les suspensió o reducció de la lactància materna1.

Les empreses han de saber que quan faciliten que les dones puguin mantenir la lactància materna, estan contribuint a potenciar els beneficis que la lactància comporta per al nen, la mare i per a la pròpia empresa. Haurien de prendre consciència que afavorir la lactància materna està estretament lligat amb una major productivitat laboral en les dones.

Donar suport a les mares en aquest moment especial de les seves vides i concedir certa flexibilitat, són mesures senzilles i eficaces que reverteixen en un més alt grau de satisfacció i motivació en el treball.

Una dona que rep ajuda i comprensió en la seva empresa a l’hora de continuar amb la lactància materna mostra més compromís i fidelitat cap a aquesta companyia que la cuida.

Es dóna també un major índex d’incorporació laboral després de la maternitat entre les dones que troben suport en els seus llocs de treball ja que aquest afavoreix la ràpida incorporació al seu treball evitant que es busquin vies per a prolongar el permís de maternitat, reduir la jornada o demanar excedència.

Els ocupadors es beneficien en tenir una plantilla més satisfeta i productiva, compromesa amb l’empresa, lleial, amb una disminució de l’absentisme laboral per cura de fills i una menor rotació de personal.

El temps dedicat a facilitar la lactància és una petita part de la jornada de treball i un període insignificant en el conjunt de la vida laboral d’una dona.

Alhora es millora la imatge corporativa de l’empresa com a companyia responsable i redueix la pèrdua de treballadors qualificats a causa de la maternitat, cuidant el capital humà de l’empresa.

S’han trobat programes de suport a la lactància que produeixen un Retorn de la Inversió 3 a 12

Tots guanyen en un entorn que dóna suport a la lactància materna: empresa, societat i família

També beneficia a les economies nacionals, ja que contribueix a reduir els costos de l’atenció sanitària, a augmentar el nivell educatiu i, en última instància, a incrementar la productivitat.

De fet, la lactància materna és  una de les inversions més costoeficaces que existeixen. Segons un estudi publicat pel Banc Mundial, cada dòlar invertit a promoure la lactància materna genera rendiments econòmics d’uns 35 dòlars als països d’ingressos baixos i mitjans3.

Només són necessaris uns petits canvis organitzatius en l’empresa i, sobretot, un canvi en la visió de la lactància materna.

L’OMS i la AEP recomanen:

  • proporcionar períodes breus de descans perquè les mares puguin alletar al seu fill o extreure’s llet i disposar d’espais adequats i íntims per a aquesta fi
  • facilitar altres opcions per a compatibilitzar lactància i treball, com a flexibilitat en els horaris de treball, jornada parcial, realitzar part del treball des de casa, …
  • informar les mares embarassades i a tots els empleats que existeixen aquestes polítiques de suport a la lactància materna en l’empresa.

1 Díaz-Gómez NM, Ruzafa-Martínez M, Ares S, Espiga I, De Alba C. Motivaciones y barreras percibidas por las mujeres españolas en relación a la lactancia materna. Rev Esp Salud Pública. 2016; Vol. 90; 15 de septiembre e1-e18.

2 El Caso de Lactancia Materna en un Negocio – Apoyo a la Lactancia en un Lugar de Trabajo – http://everymother.org/worksite_lactation_support.php

3 An Investment Framework for Meeting the Global Nutrition Target for Breastfeeding, 2016. The World Bank Group. Walters, D., Eberwein, J.D., Sullivan, L., D’Alimonte, M., and Shekar, M.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .